Presentant Joan Cristo i Banda amb una col·laboració

Amb el present vídeo, oficialitzo la formació del projecte Joan Cristo i Banda, un duet de música municipalista, amb la ferma voluntat de donar espai als "Pobre Manuel" del nostre entorn: creiem que molta gent pot tenir coses a dir i aportar sense necessitat d'estar relacionats amb la música en un principi.

El projecte es basarà essencialment en les versions acústiques virtuals, sense tancar la porta a qualsevol altra opció. Però anem poc a poc. Ens podeu seguir de forma més propera a la recentment estrenada pàgina de Facebook.

El vídeo nostre tercer vídeo és una versió d'un format acústic que presentaven La Gossa Sorda i At Versaris en la seva gira per Palestina l'any 2010. En ella combinaven la cançó "Falsos i absurds", del primer grup, amb un rap dels segons, que es vertebrava en un fragment de la col·laboració de Pau Llonch en la maqueta de Vazili (la cançó, una delícia, es titula "Caue caem") i continuava amb una improvisació de Rodrigo Laviña.

Per aquest rap comptem amb la col·laboració d'Andreu de la Birra. La lletra i els acords en què es basa tota la peça la podeu trobar a la referència per aquestes coses, Lacuerda.net.


Em podeu trobar al perfil de Twitter @j__cristo i contactar-me a través del correu j.cristot@gmail.com

La roca

Des d'aquell sofà desfent-se
–com passa sempre i arreu–,
desconfio de les baixades
i dels trajectes cap al tard.

Em qüestiono menys les coses
perquè ara em sé incapaç de treure'n
l'entrellat vertader.

Des d'aquella saliva tan fermament empassada,
dels ulls perduts en el no-res,
et busco en els volguts records
i no en reconec les sensacions ni l'aparença.

Sé que al veure't*
segurament arribi oblidar
el que avui em capfica.

Espero enfrontar-me aleshores
a un bloqueig miserable
que vull se'm remogui dins
com un Sant Hilari diürn.

En l'ètica pura, el jo,
t'estimo
i per això desitjo estendre't la mà.

Però en l'estètica, la complexitat,
la tinc lligada
per lleialtat al que patia pel demà.

Al final –com passa sempre i arreu–,
ens quedarà només refugi
en la tendresa.

*Caminaràs com fent petits saltirons, i l'expressió de la cara et canviarà segons abans d'oferir-me els braços.

Sant Vicenç dels Horts, 10/XI/2013


Aquesta entrada necessita foto. Si el text li suggereix alguna imatge en concret algú, agraïria que compartís la idea.

Em podeu trobar al perfil de Twitter @j__cristo i contactar-me a través del correu j.cristot@gmail.com