Deixar de ser

Quin esgotament, això de no deixar de ser.
Mai, ni un segon.

I tot té conseqüències, per tant el millor
és sempre ser tan conscient com puguis
de que ets i ho seràs sense parar
fins el final dels teus dies.

La de diners que donaria
per deixar de ser per una estona.
I m'és igual ja això de poder-me veure en perspectiva.
Només vull descansar
i triar quan ser o no ser.

Però també és injust,
perquè tu (ho) ets sempre i ho agraeixo.
I sóc perquè sé que ets
i podem compartir-ho.


Barcelona, algun dia de novembre o desembre de 2013


La foto em pertany i és d'algun indret inconcret del Pallars Sobirà un matí de març de 2013.

Em podeu trobar al perfil de Twitter @j__cristo i contactar-me a través del correu j.cristot@gmail.com