Sobre els concerts del Banc del Temps i la Jornada Antiracista

Crec que és un bon moment per repassar amb perspectiva els dos concerts que hem fet Joan Cristo i Banda, ara que comencem en breus a encarar projectes futurs (és a dir: més concerts, diferents, i coses que no són concerts).

Vam tenir una temporada estressant en què teníem la sensació d'haver-ne fet mil, perquè no havíem fet més que parlar de concerts i preparar-ne d'altres de fantasmes, però la realitat és que Joan Cristo i Banda no havia fet mai una celebració en solitari ni havia tocat mai més d'un quart d'hora fins que ens vam estrenar en un dels vespres que organitza el Banc del Temps a Cal Recader (era un divendres 11 d'abril cap a les 21:00h).

A punt de fer-nos un temita pastelón amb el Mandllukic (foto de l'estimada Marina Bosch)

Va ser una nit molt maca tot i que jo tenia pressa per marxar de campaments. Vam tocar al voltant d'una hora, separant el repertori en dos parts (pausa que vaig aprofitar per anar al paki a comprar-me el sopar més guarro que he provat mai). Va venir moltíssima més gent de la que esperàvem i el millor de tot és que creiem que van acabar molt contents.

Tothom va respondre de meravella tot i que vam fer un concert molt i molt nostre. Per entendre'ns: vam acabar amb "José sabia", de La Vela Puerca, amb la qual vam convidar a tothom a fer un brindis de Xibeca, i el bis va ser... "Quan tornis. Quan marxis", dels At versaris, a petició del públic barceloní que va arribar a la segona part i se la va perdre. La vam fer les dues vegades amb l'Andreu de la Birra. I no fa falta dir que també hi va col·laborar el Mandlluckic.

Era un repertori molt poc populista però tothom va estar a gust, va entrar en el nostre rollo i va rebre de meravella els tocs d'humor que vam posar entre la serenor de l'ambient. Va ser el concert que ens va convèncer que això tenia sentit i podia funcionar.

Per la seva banda, el 17 de maig vam tocar a la I Jornada Antiracista d'aquí a Sant Vicenç dels Horts. Va ser un format nou per nosaltres: per primer cop tocàvem a l'aire lliure, en un lloc amb barra i on la gent pretén moure's i aquestes coses. Va tenir les seves coses xungues però crec que no va anar malament del tot, tenint en compte les circumstàncies (vam ser els primers cap a les 22:30h: no hi havia gaire gent, la que hi ha encara està freda...)

Vam fer una hora de concert seguit on vam intentar alternar coses que ens venien de gust amb els intents d'humor habituals, algun hit ballable i també vam estrenar sense gaire èxit la proposta de corrandes "Whatsapp in the morning" (versionant el Let it be dels Beatles). Naturalment ens va ajudar el Mandlluckic amb el seu carisma, també el Bellido, que va rapejar de conya tot i avisar-lo a última hora, i vam tancar amb la cançó del Tetris gràcies a la col·laboració de La Barraca: l'Andreu a la trompeta i el Nil Ollé a la bateria.

Segurament vam pecar de falta de ritme i ens vam adonar que per fer un concert àgil fora d'una saleta com Cal Recader potser sí que cal tenir el xou una mica assajat, però bé, el públic hi va posar bona voluntat i va passar una bona estona mentre començava a ingerir l'alcohol que posteriorment els faria remenar el cul. Així que almenys és un bon punt de partida per treure'n conclusions i millorar pels següents. Ja els anunciarem.


Em podeu trobar al perfil de Twitter @j__cristo i contactar-me a través del correu j.cristot@gmail.com