Judicis

A jutjar per la fotografia del fons de pantalla del seu mòbil, la noia en qüestió s'ha casat fa poc. Ho he reconegut perquè té la pantalla tan grossa que li és irreprimible la temptació de desbloquejar-lo de tant en tant, igual que la tenim els que seiem darrere seu de mirar-la. Això, la pantalla del mòbil.  
La noia que el posseeix és rossa i de pell finíssima. De perfil (més aviat una diagonal des del darrere) és bastant més atractiva que de front, una perspectiva que li posa com deu anys més a sobre.

A jutjar per unes converses vistes de reüll a les set del matí, sembla que ha perdut un vol o qualsevol canvi de plans semblant. Amb tot, sembla que coneix perfectament les carreteres per on passa el bus. 
Si el món està dividit, com crec, entre les persones que expliquen coses que li han passat i les que les vomiten per WhatsApp mentre li passen, ella és del segon grup clarament: manté cinc o sis converses intermitents a la vegada (la delata el so de la gota d'aigua cada cop que desbloqueja i bloqueja el mòbil). És curiós veure que els contactes amb qui parla no estan guardats sota cap criteri (tot són noms de pila, cap cognom; però mentre alguns estan completament en majúscules –RUBEN–, a altres els acompanya algun element per situar-los –Silvia clase– o un emoticono –judit (L)–, i per últim hi ha tan sols inicals –M J–). És de les que fa servir la "k" molt usualment i utilitza emoticonos, però el just i necessari (bàsicament petons amb cor quan vol mostrar complicitat). I sorprenentment ha escrit un tqm. Amb "q".

A jutjar per dues trucades que ha atès, la noia treballa en alguna cosa relacionada amb l'audiovisual. Ha parlat de càmeres en totes dues converses, i en una ha dit que "había gente de Cuatro". Té una veu bastant dolça, que fa venir ganes que et xiuxiuegi tonteries carinyoses a la orella. Juraria que en una altra conversa ha parlat de gravar una escena, fent servir aquests termes, i ha citat la xifra de 4000 euros. No sé segur si ho ha dit perquè en aquells moments jo estava bastant endormiscat, però he tingut la certesa que era actriu porno. Imagino que hi ha un punt del son en què la barrera entre la realitat i el desig es torna confusa.

Quina ràbia, això de la gent que jutja sense conèixer.

PS. Són quarts d'onze i estem travessant els Monegros. És ben bé el no-res. La única "cosa" que hem vist en molta estona ha estat una mena de pàrquing de camions prou gran. I veure molts vehicles junts, siguin els que siguin, sempre em dóna una sensació de mal rollo molt propera a la por.

Em podeu trobar al perfil de Twitter @j__cristo i contactar-me a través del correu j.cristot@gmail.com