diumenge, 20 d’abril del 2014

Companya



T'explicaré, companya, com se m'omple d'esperança la buidor
quan et sé còmplice dels meus racons amagats.

T'explicaré, companya, que els cargols s'amaguen quan arriba la por
però que acaben veient el sol quan ja res els acovarda.

I tu, companya, tan a prop com sempre,
m'ensenyes la closca com qui alça un martell.

T'explicaré, companya, que la calma és tresor de qui coneix el camí
però presó dels divins atrevits momentanis.

I a la teva closca segueixen picant,
però jo prefereixo esperar que en surtis piqui o no piqui el sol.


No tinc ni idea de quan ni on va ser escrit (crec gairebé segur que era 2014, potser febrer) i em penedeixo de no saber de quin atac de melanco a pelo van néixer les paraules, de debò.

Em podeu trobar al perfil de Twitter @j__cristo i contactar-me a través del correu j.cristot@gmail.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada