Sembla mentida, però hi ha coses que canvien (últimament em sembla que m'adormo cara amunt, per exemple, i diria que no m'havia passat mai a la vida). Les coses canvien i, tot i així, siguin quines siguin les circumstàncies que el provoquen, de tant en tant torna aquell mateix SAV, tan fred i inalterable, i amb ell la batalla per treure-se'l de sobre. Hores de buscar paraules que el redueixin en absurd i fallar en l'intent, d'intentar donar-li nous sentits a cançons que havien desaparegut de la teva vida i ara, per accident, has acabat retrobant (Celtas Cortos m'estava salvant fa un mes, però va haver d'arribar la puta Setmana Santa per canviar-me la dinàmica), de fer arqueologia del Facebook dels colegues i veure aparèixer la recança (ostia, existeix el vídeo de quan el Pablo va saludar el Nil des de l'escenari de l'Apolo i no l'havia vist fins avui! no sabia que aquests dos feia tants anys que es parlaven... com m'agraden les fotos de les primeres Acampades! per què no comentava dient el que pensava? el Nil va haver de penjar quatre vegades Mi Semilla abans que li fes puto cas i l'escoltés). I al final, com que saps que no hi manera humana de sortir de la melanco, penses que potser la cosa funciona al revés, i que a vegades la solució comença en no dir-ne ni voler-ne ni una, de paraula, i escoltar-se una mica les putes sensacions, ni que sigui per una vegada a la vida, encara que potser ja facis tard per enèsima vegada.
Em podeu trobar al perfil de Twitter @j__cristo i contactar-me a través del correu j.cristot@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada