dimarts, 19 d’abril del 2016
Utopia
A preguntes fàcils,
respostes al gra.
Què vols per avui?
Un petó gratis, per començar
una guitarra del Frusciante
i que els rics se'n vagin a cagar.
Que tothom sàpiga veure
on està, per què i votar
votar per la vida comuna
per créixer aprenent del del costat
baixar-nos dos esglaons el nostre ego
i cridar per tot el veïnat:
no us protegiu, que de fotre-us ja us foten
si ja us volen així de tancats
trenqueu la por i veniu a la plaça
que de sentir-me dir tonteries potser la set de progrés se us passa
i podeu dir, alt i clar:
d'equivocar-me, m'equivoco
i mai deixaré d'equivocar
però si ho faig jo i ho fa la veïna,
el profe del meu fill i la del bar,
algun dia vindrà un economista
i li enganxarem a l'Ipad Visa:
"mira, la vida està movent-se
i calcular-la de poc et servirà
si et sumes a moure-la cap on ens interessa
potser t'adones que pujar és una punyeta
i que res quantifica ni projecta
l'abraçada que ara ens anem a donar"
per fer una bola, immensa,
que s'estampi contra els palaus
i que l'opinió que per la tele s'escolti
no sigui teva, meva, ni de cap negoci,
sinó la del nens que ens neixin
quan ens cansem de tant follar
divendres, 4 de març del 2016
Quina sort!
"Quina sort!", fa un temps em deies.
Quina sort aquest camí
que no sabem ni on comença
però està fet per compartir.
És ple de pedres i dreceres,
camins llargs amb un fort vent
que ens ajuda, picant l'esquena,
per arribar allà on volem.
I "quina sort!", ara et recordo
quina sort que has arribat.
Jo m'he perdut en una curva
però m'he girat al cadenat
i ara segueixo la teva petja
més fonda i ferma a cada pas
i amb orgull, penso i reafirmo
no haver-te deixat mai pas.
És més, seguir-te el ritme
anant amb mi o més enllà
per, un dia, fixar els ulls i dir-nos
"quina sort haver-nos trobat".
Recorregut vital
Venim a l'existència
despullats com nadons.
Ens vesteixen als dos dies
amb fibres de colors.
Mengem el que ens diuen
a la tele i el doctor.
Ens fem forts, ferms i dignes
portant-nos bé, senyor.
Fins que arriba el bonic dia
en què ja ho has complert tot.
Esperes amb gosadia
un futur esplendorós.
I tens temps, passió i gana,
però t'adones que, de cop,
ni la gana, ni la pena
ni aquesta confusió
te la cura ni la feina
ni el banc amb un fons voltor.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)