Venim a l'existència
despullats com nadons.
Ens vesteixen als dos dies
amb fibres de colors.
Mengem el que ens diuen
a la tele i el doctor.
Ens fem forts, ferms i dignes
portant-nos bé, senyor.
Fins que arriba el bonic dia
en què ja ho has complert tot.
Esperes amb gosadia
un futur esplendorós.
I tens temps, passió i gana,
però t'adones que, de cop,
ni la gana, ni la pena
ni aquesta confusió
te la cura ni la feina
ni el banc amb un fons voltor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada